Moció de rebuig al TTIP que va presentar el nostre grup el dia 24 d’agost:

MOCIÓ DE REBUIG A L’ACORD COMERCIAL “D’ASSOCIACIÓ TRANSATLÀNTICA PER AL COMERÇ I LA INVERSIÓ” ENTRE LA UNIÓ EUROPEA I ELS ESTATS UNITS

Atès que l’acord comercial entre la Unió Europea i els Estats Units, l’Acord Transatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP per les seves sigles en anglès), va molt més enllà del comerç ja que l’acord tindrà un impacte ampli i irreversible en molts aspectes de la nostra vida quotidiana, especialment en la salut, l’alimentació, el treball, la seguretat dels productes, el medi ambient, els drets laborals i les polítiques de privadesa. Que aquest acord podria fins i tot canviar profundament la manera en què utilitzem les institucions democràtiques per establir regulacions en tots aquests camps, assaltant, per tant, els drets de la ciutadania.
Atesa també la falta de transparència que està caracteritzant les negociacions del TTIP, que representa una vulneració en el dret de tot ciutadà a saber el que s’està negociant en el seu nom: el mandat de negociació que el Consell de la UE va donar a la Comissió encara està classificat com un document secret. De fet, als membres del Parlament Europeu, que exerceix un paper important en les relacions comercials d’Europa ja que pot vetar els acords comercials (com va fer amb l’Acord Comercial Anti-falsificació, ACTA), només se’ls permet l’accés limitat als textos de negociació i amb serioses prohibicions i restriccions.
Atès que un dels punts més preocupants és la inclusió del mecanisme de solució de controvèrsies inversora-estat que permetria els inversors estrangers eludir als tribunals estatals i presentar les seves queixes directament als tribunals internacionals d’arbitratge designats a priori d’acord amb aquests inversors. Aquest punt representa un privilegi per a les multinacionals més poderoses, que és injustificable entre subjectes polítics amb tribunals de justícia desenvolupats i plenament operatius. Així, si un tribunal d’arbitratge conclou que les polítiques decidides democràticament podrien reduir els guanys projectats d’un inversor, aquest mecanisme podria obligar un govern a pagar indemnitzacions en danys i perjudicis. Això limitaria la llibertat democràtica per legislar sobre assumptes ambientals, de salut i financers, entre altres. Aquest tipus de mecanismes ja existeixen en altres acords comercials i els resultats han estat desastrosos: sancions milionàries a Austràlia per la seva legislació antitabac, sancions a Argentina per impostos sobre l’Energia, a Canadà per una moratòria al fracking, a Alemanya per la seva política energètica o a Eslovàquia per paralitzar privatitzacions d’hospitals. Exemples que demostren que és un pseudo-tribunal format per defensors dels interessos de les empreses que les anteposa a les lleis i a la pròpia democràcia.
Atès el debilitament del poder legislatiu democràtic per regular una àmplia varietat de sectors, es veuria encara més afectat per l’establiment d’un Consell de Cooperació Regulatòria (CCR) entre els EUA i la UE. El concepte bàsic que persegueix aquest organisme és simple: abans d’elaborar la nova legislació (en alguna de les matèries afectades pel TTIP, com la matèria ambiental o de consum, drets laborals o preocupacions agrícoles, etc) un organisme bilateral dels governs dels EUA i la UE i de representants d’empreses, tindran l’oportunitat d’analitzar prèviament possibles impactes d’aquesta legislació en els interessos dels seus negocis. Els lobbies empresarials, per tant, podran coordinar estratègies per bloquejar els esforços legislatius, fins i tot abans que es posen en marxa.
Atès que els EUA no tenen ratificades sis de les vuit normes fonamentals del treball de l’Organització Internacional del Treball (OIT), inclosa la Convenció sobre la llibertat sindical i el dret de negociació col•lectiva. L’agenda de negociació del TTIP mostra que no hi ha cap ambició d’avançar en major protecció dels drets laborals.
Atès que el TTIP significarà una reducció de les normes de la UE a partir de l’aplicació de conceptes com el “reconeixement mutu” dels estàndards i altres estratègies. Sobre la base del “reconeixement mutu”, les empreses transnacionals podrien utilitzar les seves empreses subsidiàries en l’altre continent per aprofitar els avantatges de les diferències en la regulació. A la pràctica, s’anul•laria de manera efectiva el dret de regular i es fomentaria un dúmping des-regulador sense precedents.
Atès que un dels efectes del TTIP seria el debilitament de les normes europees establertes per als serveis d’interès públic. Per exemple, facilitaria la privatització dels serveis d’aigua, o limitaria fortament les opcions per a l’adjudicació de les licitacions públiques en funció de criteris ecològics o socials. Creiem que és un atac inacceptable a les clàusules socials i ambientals en la contractació pública, la protecció de determinats sectors econòmics que són essencials i la defensa dels béns públics.
Atès que la protecció de l’excepció cultural ha fet que la indústria audiovisual sigui un pilar de la identitat europea. El fet que no s’inclogui l’excepció cultural en els esborranys TTIP, podria perjudicar seriosament a la indústria del cinema i a la cultura en general.
Atès que el TTIP promou la carrera mundial d’acords comercials bilaterals de profund abast, dels quals la UE ha estat una força impulsora des de l’any 2005, soscavant el multilateralisme comercial. De la mateixa manera, EUA evita el multilateralisme allà on haja estat desafiat i ara vol formar un club exclusiu amb la UE. En el mig termini, això podria fins i tot afeblir la posició de la UE al món. Podria suposar la formació de blocs econòmics rivals, sotmetent els països més febles i més pobres a normes en les quals no han tingut cap manera d’influir, amenaçant la cooperació mundial i afeblint les iniciatives de reforma del sistema de comerç global per enfrontar millor els desafiaments globals comuns, especialment el canvi climàtic i la protecció del medi ambient.
Atès que la firma d’aquest tractat pot esdevenir una desregulació per la porta del darrera que afectaria directament a matèries tant sensibles com la salut, el medi ambient o els serveis públics, entre ells els serveis que presta el món local, amb una clara voluntat de privatitzar i laminar competències i capacitats a les institucions públiques.
Per tot això, es proposa al ple l’adopció dels següents acords:
ACORDS
Primer.- Instar al Govern Valencià i al Govern de l’Estat espanyol a mostrar formalment davant la Comissió Europea i el Consell el seu rebuig a l’actual text de proposta d’Associació Transatlàntica per al Comerç i la Inversió entre la Unió Europea i Estats Units.
Segon.- Declarar Alcàntera de Xúquer «Municipi contrari al Tractat TTIP» en quant pot veure’s afectat pels efectes de l’esmentat tractat.
Tercer.- Traslladar aquests acords a les Corts Valencianes , al Ministeri d’Afers Exteriors, a la Comissió Europea, així com als grups parlamentaris del Parlament europeu, del Congrés i el Senat de l’Estat espanyol.

Alcàntera de Xúquer, a 24 d’agost de 2015

Arxivat en: General

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *